La sopa de pa

A casa els meus avis, sempre hi havia una bossa de pa penjada darrera la porta del rebost. Allà hi deixàvem els rosegons durs i quan n’hi havia un bon grapat, la meva àvia els remullava en aigua de farigola i feia sopa de pa. Avui el meu fill de dotze anys ha posat cara de fàstic quan li he preguntat si en volia un plat per dinar.

-         Sopa de pa? Quin rotllo! No, no. Fes-me pasta com sempre!

I mentre cuino, no deixo de plorar; per l’àvia que ja no hi és, per la casa del poble que ja no existeix, pels gustos del meu fill que no collirà mai farigola. I per mi. Perquè quan acabi, buidaré el rebost i hi posaré totes les ampolles de vodka que em penso beure fins que m’ingressin per la rehabilitació.

 Fausta

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: