Una petita història d’amor i amistat

Recordo aquell capvespre a Barcelona. Les cançons d’en Serrat omplien de poesia el cotxe, anàvem a veure l’exposició de Chagall a la Pedrera, però ni hi varem arribar.  M’havies parlat de l’emoció i la nostàlgia que t’envaïa al escoltar una vella cançó. Recordo  l’expressió del teva cara quant van sonar les primeres notes, em vas demanar que tanques els ulls, em vas agafar la mà. Les llàgrimes relliscàvem pels teus ulls. “Els vells amants”circulaven pel nostre entorn, En aquell moment vaig entendre el teu desig de trobar un amor tranquil, pur i ardent, aquell que acarona i cuida, que compren i ajuda, que acompanya al cos quant ja es cansa i a l’anima quant  encara esta viva.

Eulàlia

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: