Un divendres la Mariona marxava amb la Mireia cap a casa. Per arribar a la casa de la Mariona (que viu molt a prop de la Mireia) han de passar per una casa , que a les dues els hi feia una mica de “cangueli”. Aquella casa tenia alguna cosa d’especial. Començaren a caminar, cada cop s’acostaven més a la casa ((que segons elles estava encantada) Quan estaven davant la porta van veure una ombra molt estranya que se’ls hi acostava. Va veure una flaix de llum. Al cap d’una estona es trobaven en una gàbia recoberta d’ossos, quan estaven més despertes es van fixar que davant d’elles hi havia com una persona molt alta amb la roba esparracada i amb unes dent molt llargues. Les mirava amb una cara molt tenebrosa. Es van desmaiar.
_ Mariona, Mariona ¡!! La cridà la mestra.
_ Estem en un control. Desperta’t!! …. Era un somni.
Jan
