Ombres del passat

 -“Es que jo… tia, després d’allò de la Júlia em sento tan idiota, tan bruta, tan egoista… Sabent que ella ara està ingressada pel mateix…-Va dir plorant.- Sé que molts cops em parlat del tema, però sempre ho he vist com una cosa llunyana i irreal, que només els hi passa a les noies dèbils i sense autoestima. No a noies com tu i com jo. No a nosaltres…”. Els sanglots van interrompre, mal educats, les seves paraules . -“Sento no haver-ho dit abans…” – La veu se li va trencar i amb ella el meu cor també. –“Tranquil·la tia. No ploris més perquè te’n sortiràs d’aquesta. I jo estaré al teu costat sempre, fins al final. D’acord vida?”.

Mentre l’amiga escoltava les paraules de consol a l’altra banda del telèfon, és mirava al mirall i les llàgrimes esborronaven el maquillatge dels seus ulls. Per què ella no podia ser prima i bella com les altres?

 Rosita Roja

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: