Un dia a la classe de 5è C de l’escola Joan Bernillè de Santa Margarida, va arribar un nen nou. Es deia Lluc i el 4 de Juliol feia 11 anys. Tothom se’n reia d’ell perquè portava ferros, el Joan però no es reia, i el defensava; es van fer molt amics, però un dia el Joan va marxar de l’escola i els nens es burlaven del Lluc; aquells van ser els dies més horribles de la vida d’en Lluc. Un dia, en Lluc en va acabar fart i a l’hora del pati, quan el primer es va burlar d’ell, li va contestar que l’important no era el físic, sinó l’interior. Des d’aquell dia ningú no se’n va riure més d’ell i com que va acabar el tractament amb els ferros, li van treure i totes les nenes li anaven al darrere, va ser feliç la resta de la vida.
Ariadna
