– L’Eduard Ramírez és un poeta collonut!
– No t’ho discutisc pas. -Li agradava emprar mots orientals, es pensava que li conferien una
aura d’intel·lectual bohemi- L’única cosa que hi dic és que en Manel Marí és millor.
– Per què dius millor? Serà que a TU t’agrada més.
– No, no. Millor. Li han lliurat més premis, i més prestigiosos.
– Això! I què em vols dir, premis? Jacinto Benavente va guanyar el nòbel, i en Benedetti, no.
– Per alguna cosa serà.
– Sí, clar, pel mateix que Kissinger en té un de la pau.
– Se’l degué haver guanyat aquell any.
– Ara sí que t’avente una òstia! – I ho va fer. I amb raó.
Bernat Moix
18/04/2012 at 14:19
Aquesta entrada és poetes de barra o bloggers de barra??? Punkys!!!! Per cert, n’Eduard Ramírez és millor poeta que jo i que Kissinger junts.
Una abraçadota,
Manel
18/04/2012 at 15:28
he he heeeee…, molt bona!, fins ací podíem arribar!!
salutacions, i gràcies per la sorpresa, he hee…