Recordo un viatge en el tren. Al meu costat hi havia un vell, al capdavant meu una dona amb la seva filla d’uns 30 anys. Aquests seients eren representats per 4 generacions.La primera generació, era la meva. Una persona innocent que planejava projectes per la vida que li espera, sense tindre que preocupar-se per alguna cosa apart del futur . La segona, la noia dels 30 anys acompanyada de la seva mare, la única preocupació de mare i filla era compartir una xerrada sobre la família i el que es la vida. La quarta, la mes important, era un ancià i l’única cosa que li importava era llegir el seu llibre sense haver de preocupar-se de res més. Va acabar el viatge i vaig tindre ganes de més pero sabia que mai podria tindre un viatge com aquell, un viatge en un tren i a la vegada un viatge en els meus sentiments.
Yellownatalion
