Guanyadors del 5è Concurs de Microrelats

David Carreras, en categoria adulta, i Rickley Rocha, en la juvenil, han estat els guanyadors del 5è Concurs de Microrelats, organitzat per Cugat.cat, en què Miguel Pérez s’ha endut l’accèssit d’adults pel poema ‘Per sempre’. Els guardonats s’han donat a conèixer al final del programa especial del magazín ‘Sant Cugat a Fons’, de Cugat.cat (91.5 FM), que s’ha emès en directe des de la plaça d’Octavià.

Un lot de llibres, sopars culturals, entrades per a espectacles i un curs a l’Ateneu han estat els premis que s’ha endut David Carreras pel seu microrelat ‘Com un mosquit’, que havia de tenir un màxim de 10 línies.

El director de Cugat.cat, Miquel Herrada, ha fet un balanç positiu de la participació i ha avançat que l’any vinent s’està pensant incloure categories per a altres idiomes, probablement en anglès.

En la categoria juvenil, en què els participants havien de presentar micropoemes de cinc línies a través de Facebook, Rickley Rocha ha estat guardonat amb un ‘smartphone’. La tècnica de Cultura de l’Ajuntament, Carolina Hernández, ha remarcat el gran nivell de tots els poemes presentats.

La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de llibreries locals (Paideia, el Celler de Llibres, Mythos, el Pati de Llibres i Alexandria), l’Ajuntament, l’EMD de Valldoreix, el Casal de Joves de TorreBlanca, l’Ateneu i Vodafone.

Notícia elaborada per Jon Sindreu

—————————————————————————

Accèssit

Per sempre

No era pas el primer cop que la llum que il·luminava el meu voltant refulgia amb més força i lluentor, i tampoc era el primer cop que la il·lusió d’un primer petó em lligava amb cadenes de plomes i m’introduïa sense esforç ni violència dins un huracà de sensacions en el que jo avançava veloç, segur i sense pensar amb un somriure ximple pintat a la cara. I tot i això, dins l’huracà, pensava que la llum que m’acariciava mes vehement que mai seria per sempre.

I ara, mentre la miro al llit al meu costat, amb els ulls closos i tranquil·la, gairebé sentint-me espia; sento que l’única llum que m’il·lumina és la no llum de la foscor, que he estat escopit de l’huracà. Ara la única mà que em toca és la mà del neguit que m’estreny el coll de l’estomac. Ara sé que no és la incertesa qui no em permet respirar, és el seu ale, que fou meu, que s’allunya. Quan serè sincer amb mi mateix? Hi ha tant poques coses per sempre, potser per sempre és massa temps.

—————————————————–

Microrelat guanyador

Mort d’un mosquit

Feia un instant tan sols que havia deixat de ser una larva, que havia desplegat les seves translúcides ales. Fins aquell moment devia la seva existència a un bassal d’aigua estancada en un  pneumàtic abandonat en un punt de la AP 7. Inicià un vol feble, insegur, sense rumb … en una recerca instintiva cap el primer aliment. Anhelava sang de qualsevol ésser de sang calenta. La abrasant brisa estiuenca el debilitava. Va veure el món per primera vegada… tan ple de color, olors, sensacions, però també d’ amenaces… quan de sobte pafffffff. Es convertí en una massa meitat matèria i meitat sang, transferida per la seva creadora, enganxada al parabrisa d’un 206. Tota petjada del que fou desapareixerà en un instant quan l’humà accioni el seu eixugaparabrisas.

Una vida curta, sense intensitat, sense pena, sense glòria.

El Bermejo

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: