Un dia de merda assolellat

Un dia de primavera assolellat en Pere es troba al seu amic Roman. En Roman, afectat d’un tumor cerebral en estat molt avançat i amb poques setmanes de vida per endavant, es dirigeix a en Pere capcot i li diu:

– Uns prenem consciència del que val la pena viure la vida en la seva plenitud massa tard. D’altres, la viuen amb tanta plenitud i tan intensament que la deixen escapar: moren d’excessos. On és l’equilibri, Pere? On és?

En Pere, amoïnat, trist i molt enrabiat per la obligada perdua que vindrà, li respon:

– No hi ha equilibri. Només anhel, desig i un destí massa fill de puta per ser diví. Som ficció, Roman, som pura ficció. Som una tragicomèdia que avança, a galop, entre flors de colors… cap a la merda. Jo vull morir amb tu: on he de demanar hora?

MICROPENIS


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: