Portes…

Oberta la porta vaig sentir el plor del nadó, un crit esquinçat, com aquell que era arrencat del paradís. Oberta la porta vaig observar jugar al cadell, curiós i despreocupat, somiant créixer com creix el torrent, sempre impetuós. Oberta la porta vaig distingir les rutines d’una vida, vaig descobrir un passat, una experiència, per a alguns bona, per altres no tant; esperances, rialles, cançons i poemes bategaven a l’habitació com una herència infinita. En tancar la porta vaig aprendre que tot canvia i que dins d’aquest moviment, d’aquesta res s’ubiquen els misteris de la vida.

OVOLUTION


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: