Marbre fred, foc i sorra

Carbonet sobre pedra basàltica i tira d’esparadrap

80 x 250 cm

M’enfonso en el suau onatge de les dunes en un desert groguenc. La llum del sol reverbera sobre el meu cos semienterrat en la sorra abrasada, abrasiva la seva acció devastadora, polint, any rere any, la meva superfície treballada segles enrere. Com tots els dies escorcollo la sorra amb els meus ulls esmorteïts, sense vida; no perdo l’esperança que les dunes, en el seu moviment anàrquic, m’apropin de nou a tu. Endevino, o és rememoro la paraula? el relluir de bronze brunyit. M’hagués agradat abraçar-te aquell dia en què les nostres disperses anatomies es van trobar, recordes?

Però que més pot fer, sinó somiar, una figura de marbre amputada en les seves extremitats superiors.

METIS


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: