Una promesa

La Judit és una nena que passa cada dia per davant d’una porta molt gran i mig oberta. Un dia preguntà a la seva mare que eren aquells vellets que hi entraven. La mare l’acompanyà a dins d’aquella casa. Van veure uns avis asseguts al voltant d’unes taules que jugaven molt tranquils. Ella es quedà mirant-los i li va semblà que els hi faltava alegria en els seu rostres envellits. Aquell nit va somniar que es vestia de pallasso i actuava per a ells. De primer feien un tímid somriure, fins acabar en rialles. Quan es va despertar va fer la promesa de posar més rialles en els lavis de tots els avis. I així va ser. Ah! I es va deixar la porta ben oberta perquè hi entressin més.

ANABÓ


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: