En Pol s’havia llevat de molt mal humor perquè una vella, fonda, pregona úlcera li havia tenallat els budells bona part de la nit.Igualment, però, es va preparar per treballar una estona. L’any anterior havia guanyat el Premi Pere Calders de relats i, enguany, s’hi volia tornar a presentar.Va fer un conte. Els personatges eren antipàtics , estaven tensos i malgrat que va intentar fer-los endolcir,un, va acabar renegant i tot. En va començar un altre. Les coses semblaven anar per el mateix camí. Va apagar l’ordinador. Ja seguiria en un altre moment.
L’endemà al matí, molt descansat per la bona nit que havia passat i alleugerit, també, del dolor es va enfrontar a un nou dia de feina. Va encendre l’ordinador i va llegir el que havia escrit. El cinisme d’un personatge, la mala llet del protagonista i un cert to agre de tot plegat li van fer dir:”Hòstia quin mal rotllo!”. I es va acabar la jornada laboral.
RAMAR
Deixa un comentari