Hi ha unes imatges que et voldria regalar…

Quan era petita, les mans no m’arribaven a l’aixeta del lavabo. Llavors estirava els ossos, em posava de puntetes i estenia els braços tant com podia. Les aixelles em feien mal quan es clavaven a la porcellana del rentamans. Quan creia que ja havia aconseguit créixer un pam, sentia les teves passes, sempre amb presa. De sobte, et veia al mirall, molt alta, molt bonica. Des de  rere meu m’envoltaves, obries l’aixeta i traslladaves l’aigua de les teves mans a les meves. Que senzill quan tu ho feies, que fàcil! Jo les havia d’estendre i tu tenies les teves en forma de recipient, fins arribar a les meves. Deixaves caure l’aigua, tan delicadament, que em feies pessigolles. Ensabonaves les teves per rentar les meves.

Imatges que et retorno ara, només un moment, per endur-me-les de nou amb mi, mentre sona la teva veu de “donzella que esperava el mariner…”

NARCÍS CLAVELL


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: