Sense títol

A momo se la folla un senyor amb una alopècia tristíssima i que toca el teclat en un grup pop. un senyor com cal, si no fos per momo. ella, que és tot tendresa i estraboscopi, insisteix en trucar-me de matinada, tot just arribant a casa, amb el nas ben ple d’estels petits i la soledat amagada sota els coixins. i que la culpa se la menja i que només voldria que que què, i així, una vegada més, lentament, com tu, ssh, no diguis res, calla, fes-me un-altre-cop. i jo em deixo estimar d’amagat per les seves mentides dolces i cargolades com tigretons, i l’únic que faig és trencar-me en molletes cada cop que recordo el camí de les seves cames.
perquè m’agrada momo quan estira les cames i els peus, gairebé ballarina i gat i cigne i llac. i crec que, en aquell moment, em podria passar les vides senceres mirant-la, aprenent-la, llepant-la amb els ulls en els mateixos bars bruts i tots els laberints d’extraradi. i tant em faria que algú truqués per telèfon, perquè tot seria com si protons i neutrons es posessin a ballar fins que pum

UN PULMÓ


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: