Destí, destino, destin, fate, Schicksal

Passejant un dia pel Barri Gòtic va fotografiar un guitarrista amb cabells blancs i americana negra. Se’l va mirar amb atenció: duia una camisa lila i no somreia. El seu posat seriós la va fins i tot esgarrifar.

El temps va córrer. Un dia gèlid de desembre afectat per una ona de fred siberiana caminava amb pressa de tornada a casa per la vila santcugatenca, quan uns acords de guitarra van arribar a les seves orelles. Va aixecar el cap per veure el rostre del músic i el va veure. Va apagar la música que escoltava en aquell moment i s’hi va parar just al davant amb les mans a les butxaques. Mateix cabell blanc i mateixa actitud concentrada. Era el músic de l’abril al Barri Gòtic. Desconeixia les raons que havien conduït a aquell home a ser en el lloc adequat en el moment adequat, però sense saber exactament perquè, l’interior se li va estrènyer de cop i va dibuixar un somriure amb totes les seves forces. Somreia perquè en aquell moment creia en el destí més que mai i perquè, per sort, encara quedava molta vida per gaudir i molts somnis per tirar endavant.

MAKTUB


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: