Enramblat

Caminant per les rambles em va trobar la nit. Jo anava carrer a baix com baixen els cubates a les tres de la matinada, amb una borratxera tímida i despreocupada. Estava despistat mirant els cartells dels locals, buscant una cosa per emportar-me a la boca. I zas! El que vaig emportar-me a la boca va ser una altra boca, que va atracar als meus llavis robant-me un petó sense avisar. Tot va ser molt ràpid i al mirar el lladre, vaig descobrir que era una noia amb la faldilla curta, el somriure llarg i els llavis més pintats que la Duquessa d’Alba. I movent la seva bossa amb traïdoria, em va dir – hola, maco, vols una mica d’amor? No em va quedar més remei que dir-li la veritat – no gràcies, ho estic deixant.

CARLOS PERRA


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: