L’ Andreu

Segurament t’hauràs preguntat per què la gent surt amb unes característiques o amb altres. Doncs és ben fàcil respondre a aquesta pregunta.

Resulta que quan naixem la infermera o llevadora de torn ens posa al cervell una petita pastilla, que creix com una llavor, en la qual van inclosos les nostres dades i com serem en créixer. Així per exemple una persona que té un núvol acostuma ser un despistat o una altra persona que té flors al cap és perquè serà vegetarià.

Sent així les coses li va passar a l’ Andreu que va tenir la gran fortuna de tenir una llavor d’estrella polar, una sort que pocs obtenen. Ja sé el que pensaràs, que l’ Andreu va ser un nen molt llest al que tot li sortia bé i que mai feia res malament, però t’equivoques. Aquest no és un conte amb moral fàcil.

Això de l’ Andreu era molt millor i ho va comprovar el dia que va tenir el seu primer rot. Com ho sents, el primer dia que va deixar anar un rot en ser un nadó tots es van adonar que tenia gasos de llum. Pot semblar-te una bajanada, però l’ Andreu s’ha lliurat de moltes. Mai no ha tingut por de la foscor, no corre pegant-se a les parets a la recerca d’una espelma quan se’n va la llum, ningú li guanya al tocar i parar, llegeix a la nit sense necessitat d’una d’aquestes llànties tan molestes i que donen un munt de calor a l’estiu … I el millor de tot és que les piles no es gasten mai a la vida. Quina sort la de néixer amb un estel a dins!

DOBSHINSKY


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: