La darrera nit

A la ciutat islandesa de nom impronunciable, la gent fa festa mentre el mon s’acaba. La cendra és al cel, les escoles estan tancades i la pluja àcida es menja les cases de fusta. Però ningú s’espanta. Tranquil·lament, els habitants autòctons buiden els supermercats, els nens duen mascarilles mentre juguen, els estudiants d’intercanvi forniquen a la residència mentre els diaris informen d’una evacuació inminent. I després de sopar, la gent baixa al centre a ballar cançons, a demanar cerveses i xupitos i a fumar. La lava arribarà en pocs minuts, diuen. Mica en mica l’illa s’enfonsa pel desgel del glaciar però la gent segueix ballant, fregant-se els uns amb els altres. L’aeroport està buit, no hi ha cotxes al carrer i ningú pot marxar però la música és per tot arreu. En Marc, un català que viu a Islàndia, recorda de sobte la olor a humitat de Vallvidrera mentre una islandesa li diu, a cau d’orella, que la cendra volcànica son particules en suspensió.

PAUL BAXTER


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: