La gata

Es desplaçava per la casa en silenci i a les fosques; la seva presència era tot just un fregadís amb els mobles i un parell de brillants maragdes a 20 cm de terra.

Era el ser més bell que mai havia contemplat. L’elegància dels seus moviments suggeria la imponderabilitat del cosmos; em podia passar hores acaronant el pèl sedenc, escoltant el suau ronc que m’adormia.

Fins aquella tarda en què la vaig trobar amagada en el soterrani, enrogides les urpes i el morro amb la sang del canari.

KYSKY


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: