Llibertat, la responsabilitat d’un nom

Em dic Llibertat. Vaig ser concebuda a una presó. La mare  havia llegit en algun llibre, que als fills només se’ns ha de donar arrels i ales. Les arrels ja  ho eren  els cognoms, així doncs, va voler donar-me un nom amb ales.  Llibertat era també el nom del perfum que feia servir una amant del meu pare. Tot i que la mare era molt oberta de ment,  sabia que la resta de la humanitat la jutjaria una dona sense caràcter. Així doncs, aquesta part de la història del meu nom, sovint se la saltava. A més, amb aquest nom, pretenia innocentment, protegir-me de  qualsevol possible lligam  de la meva persona amb les presons,  tan les reals com les psicològiques. Va omplir-se de valor per separar-se del meu pare que tenia diferents problemes d’adició  i va  parir-me sense epidural  per evitar que de gran busqués anestesiar-me de la vida en general, com el meu pare, amb drogues. Pobre, innocent, anestesiar-nos  és un mal arrelat a la nostra generació, difícil d’ evitar. Tot i això, gràcies mare .

LLIBERTAT ROURE


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: