Petita i insignificant història d’amor etern

17 són els segons que necessito per tal d´enamorar-me infaliblement i inevitable, irreversible. De tant en tant, la Terra gira en dues direccions al mateix temps. Com aquestes joguines formades per una bola d´acer unida a una anella que giren en sentit oposat a una altra anella que les envolta. Les deveu haver vist en alguna botiga de regals, n´estic segura. En aquesta ocasió, la meva vida sencera va fer un gir en el mateix moment en què la vida d´Ell va girar en sentit oposat, i la doble tombarella va deixar a l´ambient l´aroma de pèrdua inevitable que encara m´envolta. Anys després, amb cada nou gir de la nostra vida encara ens trobem i ens tornem a separar de forma periòdica. Ara, mentre esperem que algun dels dos tingui un atac de seny que acabi amb tot això, continuem entregats al plaer de la nostra vida siamesa, paral.lela. Com les dues agulles de les vies del tren, fins que arribi un dia, molt probablement més enllà de la vida o la mort, quan serem conscients de la nostra paradoxa.

PITICLI


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: