Abril

No era fruit de la seva devoció. No era cap home que li atragués més enllà de la curiositat, que no era poc, per ella, segons deien. Ell va anar entrant mica en mica, broma a broma, sigil·lós, en el seu cor malmès per un brètol sense escrúpols i sense massa enteniment. Els hi tremolaven les cames. El rom i un sofà negre i verd van fer la resta. Un dia, de sobte, el cos nu d’ella, ple de pors i d’espines encara per arrancar, va obrir una petita escletxa que es va convertir en la font de llum més enlluernadora que hagués vist mai. Roma, París, Berlin, Nova York… Cecs perduts, es deien: “Abril, es dirà Abril”.

JOSÉ MOURINHO





Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: