Adéu Sefarad

Sóc l’Esther Benzaquen i sóc jueva. Era l’ hivern de 1390 i encara vivíem al call de Barcelona, ara visc a al Marroc. A aquella època tenia 17 anys. A les nostres cases, hi havia molt nerviosisme i les coses ja no eren com abans, abans de la Pesta Negra, on tots o gaire bé tots érem bons veïns i no hi havia tanta diferència entre una religió i altra. Els meus oncles havien aconseguit anar-se’n al nord d’Àfrica, al Marroc. Nosaltres anàvem pel mateix camí. A principis d’abril, quan estava arribant  Pesah, una de nostres festes més importants ja què celebrem la sortida de l’esclavitud a Egipte, em vaig adonar que aquell any no el podríem dur a terme. Uns d’aquells dies ens aniríem. La  matinada del 10 d’abril del 1391, vam sortir d’amagat. Vam recórrer tota la costa Mediterrània fins que vam arribar a l’Estret de Gibraltar. Vam passar per molts moments durs durant el nostre viatge, però també va haver gent que ens van donar un cop de mà. A la fi ens vam reunir amb el Moises, el germà del meu pare i la seva família.

REHTSE


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: