Despertar d’un matí de primavera

La llum vermella pot amb mi. És curiós com pot arribar a cansar veure tot el que et rodeja amb aquell estrany color, mig enrogit, mig en la penombra. Em preparo pel moment fatídic i després de posar el primer peu a terra, la cinta de la persiana cedeix per omplir d’una intensa llum de diumenge de primavera tota l’habitació. Les entrades segueixen sobra la tauleta, amb un estrip que testifica que hi vam anar. Però ella ja no hi és. El que va començar com una sortida d’amics va acabar convertint-se en l’inici d’alguna cosa més enllà del que ni ella ni jo havíem previst. Potser vam fer mal fet. Potser hagués estat millor que ella anés cap a casa seva i jo a la meva, sense complicacions. Potser no els hauríem d’haver fet aquell petó. Ni tan sols ens hauríem d’haver mirat tanta estona… ni tan aprop. Millor que me n’oblidi, perquè ens vam equivocar. Sona el mòbil, és un missatge! És ella, que em troba a faltar i que em vol veure aquesta tarda! Sort d’aquella mirada…

ALBERT SEGURA


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: