El bigoti

Sí, definitivament es deixaria bigoti. Avui no se l’afaitaria. Davant del mirall, amb algún tall a la galta i el bigoti cobert d’escuma, ho va tenir clar. A la porra el que pensessin o diguessin els demés. Li venia de gust. Li venia de gust canviar, veure’s diferent, sentir-se diferent, algú nou, potser millor. El despertador de la seva dona es va posar a sonar i ràpidament es va passar la gilet pel bigoti. No podia arribar tard.

WILKINSON


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: