Els deures

Has fet els deures?, li va preguntar la professora. Pobre Joan, tota la classe el mirava. Sí, va contestar. Doncs surt a la pissarra i resol el problema. Tots el seguien mirant. Sabien que no els havia fet. El Joan es va aixecar, va agafar el seu quadern i es va acostar a la pissarra. X+3Y/2=34-Y. Amb el guix a la mà, va mirar el seu quadern com per veure els seus càlculs. Profe mandril, Bob Esponja. Estava perdut. Per què diantre havia dit que sí? Si hagués dit que no ara seria a la seva taula amb una creu a l’expedient, però més tranquil. Ara, però, no es podia fer enrere, faria el ridícul. Va alçar el braç i es va posar a escriure. X=Y, va acabar posant. Es va girar per mirar la professora. Les cames li tremolaven. Però la professora no el mirava ni a ell ni a la pissarra. Estava mirant per la finestra. I plorava. De cop i volta la pissarra i els deures no tenien cap mena d’importància.

DIMITRI


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: