L’enyorança d’un mitjó

“Un mitjó brut i pudorenc jeu arraulit i recargolat sota el llit. Fa tants dies que és allà que s’ha creat una mena d’aura boirosa al seu voltant. No se sap ben bé de quin color és, però podria encaixar dins la gama de grisos marronosos. La seva parella esmorteïda penja a la prestatgeria com un penjat a la forca, culpable de no sabem què, i amb un forat –de pistola pot ser?- just al lloc que devia haver ocupat el seu dit gros. No es veuen entre ells però s’intueixen, si més no pel flaire que els hi arriba. Se senten bruts, encartronats i desgraciats, però sobretot s’enyoren. Els agradaria fondre’s de nou en una abraçada d’aquelles en forma de pilota que els hi feia la mare quan els plegava al calaix. El ridícul calçotet de Pirates del Carib d’ahir també hi és, mig amagat entre els llençols, i la samarreta suada del futbol descansa encara al terra. Però un cop més han de ser els texans, tacats aquest cop d’herba, els que prenguin la iniciativa d’incorporar-se, ordenar una filera de roba bruta i fer-la avançar passadís enllà fins al cubell de la galeria”. En Pau no va poder evitar fer un somriure en acabar de llegir la nota de la seva mare, tot just mentre deixava l’entrepà de xoriço a sobre el llit per fer bàsquet amb la bamba plena de fang a la cistella de la porta.

LA MARE


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: