Memòries d’un exili

Em dic Shlomò Ben Yosef i tinc quinze anys. Estem a dia  7 del mes d’ “ab” de l’any  5151, 20 d’agost de 1391 de l’era comú segons el calendari cristià. Avui han fet dues setmanes des de que varem embarcar. Em costa trobar les paraules exactes per descriure l’abatiment i l’aflicció que s’apoderen de mi cada nit, al recordar com era dormir en el meu llit. Gairebé no em queden més llàgrimes que vessar al terra de fusta d’aquest maleït vaixell, de tant plorar desesperadament recordant el que se sentia al tenir una habitació, una casa, una ciutat…

Acabem de ser desterrats del nostre país i les nostres ciutats, per culpa dels atacs a mort constants, que es produïen contra els nostre call. L’esperança ens ha estat presa a la majoria juntament amb els somnis utòpics d’una vida tranquil·la a la nostra Sefarad estimada, en el nostre call de Barcelona. Però mai hauria pogut ser com tots volíem que fos…

EXILIAT


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: