Mirada cega

La pluja va començar suau, com un aire humit que tacava la cara i es ficava al cos. El sòl, que abans era net, ara , ple de fulles, marcava les passes dels vianants mentre les mirades fredes de la gent s’eludien i les seves petjades no es creuaven. Dins la soledat d’aquella petita plaça el soroll era evident, però no ho era l’alegria ni la tristesa; només era un buit compartit.

En Joan, contemplant la petita garjola d’or en que vivia, va baixar la mirada i digué al seu ego: – la vida és fredor, o tal vegada jo sóc fred. Tan se val decidir una cosa o l’altra, encara he de continuar treballant -, la seva tristesa era evident, el seu futur incert, qui sap, qui sap….

Al seu costat hi havia aquella noia morena i de la mateixa edat. L’amor no era lluny, estava al seu costat, però no el podia veure, era cec a la vida.

MUISCA


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: