Guanyadors del 3r Concurs de Microrelats

COM CADA NIT

Com cada nit s’apaguen les llums. I com cada nit, el soroll dels panys de les portes i el grinyolar de les frontisses inunda de metàl.lic el silenci. I com cada nit, l’olor de tabac i suor impregna l’immens espai.  En Cara Marcada” i el “Pela” discuteixen. I com cada nit, L’Evaristo “El Pigues” crida, crida, insulta i blasfema, i  en Toñito “El Niño”  riu de la seva mala sort.   En Pascual “El Poeta” recita per enèsima vegada a Bécquer, i “El Guinda” li mana callar amb males maneres, i com cada nit, “El Tuerto” li contesta que’l deixi en pau.  Com cada nit, l’home pren un sospir llarg, i amb veu ronca però confortable inicia el seu ritual: bona nit Ángela, bona nit Daniela, bona nit Ismael, bona nit Maties, bona nit David, bona nit Maria, bona nit Carles… A l’altre costat dels ferros i amb veu pastosa s’escolta cridar: collons de vell!, numerals i  acabaras més ràpid, no creus?. I com cada nit, ell respond: potser, potser … hi ha 1.275 pedres a la meva cel.la.

Lluïsa Gómez, PRIMER PREMI Categoria adulta

————————————————————————————————————————————————–

ENRAMBLAT

Caminant per les rambles em va trobar la nit. Jo anava carrer a baix com baixen els cubates a les tres de la matinada, amb una borratxera tímida i despreocupada. Estava despistat mirant els cartells dels locals, buscant una cosa per emportar-me a la boca. I zas! El que vaig emportar-me a la boca va ser una altra boca, que va atracar als meus llavis robant-me un petó sense avisar. Tot va ser molt ràpid i al mirar el lladre, vaig descobrir que era una noia amb la faldilla curta, el somriure llarg i els llavis més pintats que la Duquessa d’Alba. I movent la seva bossa amb traïdoria, em va dir – hola, maco, vols una mica d’amor? No em va quedar més remei que dir-li la veritat – no gràcies, ho estic deixant.

Carlos Serra, PRIMER PREMI Categoria adulta

————————————————————————————————————————————————-

A LA COVA

Quan Sant Jordi va arribar a la cova del drac, aquest ja s’estava escurant les dents. Havia fet tard. De la princesa només en quedaven les sabates. Què els diria, ara, a tota la gent? Que s’havia adormit? Un sant no reconeixeria mai una cosa així. Primer de tot es va enfadar amb el drac. No se suposava que s’havien de batre en duel per la princesa? Al drac li sabia molt de greu, li va explicar que la nit abans no havia sopat, que ell no arribava i… El Jordi havia de pensar alguna cosa, i ràpid: la gent esperava. I si diem que s’ha escapat?, va dir el drac. El Jordi li va recordar que la gent només volia vuere dues coses: la princesa sana i estàlvia i al drac mort. El drac no veia massa clara la segona part del pla, i la primera era ja impossible. I si ell es disfressava de princesa, tornava a la ciutat amb el Jordi i deien a tots que el drac s’havia convertit en un roser? I s’ho van empassar.

Pau López, ACCÈSSIT Categoria adulta

————————————————————————————————————————————————-

DOLÇA JOVENTUT

El sol brillava sobre el meu cap i l’escalforeta que produïa em causava calfreds. Tenia la pell de gallina i els cabells volaven al meu voltant, seguint una dansa imaginària amb el compàs del vent. A la vegada, les espigues del prat s’inclinaven cap a la dreta rebent amb dolçor la carícia de la brisa primaveral. Mentre tancava els ulls, intentava pensar en cada centímetre, per molt insignificant que fos, del meu cos. Poc a poc, anava absorbint l’energia que el gran astre m’oferia. El meu poder de concentració es va veure afectat, com sempre, en sentir un  xiulet suau. Els seus llavis dolços com la mel em van besar i vaig perdre el fil de la situació.

Helena Staromiejski, PRIMER PREMI Categoria juvenil

————————————————————————————————————————————————-

AIXÍ ÉS LA VIDA

Tenir vertader èxit en la vida es; somriure molt i moltes vegades, guanyar el respecte de persones intel·ligents, guanyar el reconeixement de persones qualificades i saber suportar la traïció de falsos amics; apreciar la bellesa, buscar el millor en els de més, deixar el món una mica millor de com el vas trobar; amb un fill sa, un jardí bonic o fer a una persona mes feliç, però sobretot saber que al menys algú ha viscut millor gràcies a tu. Jo crec que en la vida tots tenim un secret inconfessable, un penediment irreversible, un desig que mai podràs complir i un amor inoblidable, però a vegades a la vida un té que lluitar sense por, però també sense esperança, tot i que diguin que l’esperança es l’últim que es perd, si lluites sense ella no tens la possibilitat de caure amb aquesta pedra i no tenir el valor de aixecar-se, perquè al cap i a la fi, tothom te que lluitar per el seu somni a pesar de que no sempre es compleixi.

Claudia Martínez, PRIMER PREMI Categoria juvenil

————————————————————————————————————————————————

NO EM PUNXIS

Hi havia una vegada un llapis que vivia en una papereria. Es deia Tomàs i tenia molts amics, però estava trist perquè s’anaven i ell no. Un dia va venir una nena que necessitava un llapis,.En Tomàs va tenir  sort i la nena  el va comprar i el va guardar  a l’estoig. El Tomas va conèixer una goma que es deia Caterina però no s’entenien ja que ella borrava tot el que ell escrivia.Un dia el llapis va trobar-se amb  una maquineta i li va agradar molt perquè podia fer voltes i punxar a la goma.La goma es va posar trista i ja no borrava. La Laura va comprar una altra i les dues gomes es van fer molt amigues. El Tomàs els hi tenia por perquè la goma nova era molt gran. Al final el Tomas  va demanar disculpes i els  va prometre que mai mes els hi faria mai.I tots van ser amics.

Maria Blasco, PRIMER PREMI Categoria infantil

Helena Staromiejski

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: