Com en una presó

Murs de pedra, freda soledat i un tros  de cel petit per on es fiquen els dies en forma de núvols, en canviants blaus, celestes i malves de cap vespres. Com un mant d’ ocres a la tardo, Empal·lideixen  les tardes en silencis i esperes, i una fugida cada vegada es fa  més marcit, morint en captivitat  trist i desemparada. No hi ha veus de consols, ni mans que em protegeixin quant les dèbils llums traspassen la tranquil·litat de la nit i el plàcid mant estrellat doni pau a les senyals del camí,les ganes i desitjos, la desgràcia  del meu tancament en vida.

Acigar

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: