Dono voltes al meu tallat amb la cullareta

Dono voltes al meu tallat amb la petita cullereta, mentre miro absort per la finestra, la trista tarda, freda i plujosa… Plou, plou molt, l’aigua cau sense descans.Una parella atravessa corrent la plaça, agafats de la mà, riuen divertits, es paren, es miren, es besen sense pressa mentre la pluja i jo som testimonis d’aquesta dolça imatge. Esbosso un petit somriure mentre ells desapareixen corrent per la cantonada del quiosc, sense deixar anar les seves mans…

Desobte un vell conegut m’estripa el cor amb la força d’un raig, és ell. Quin ingenu, pensava que ja no tornaria mai més, però està aquí, assegut a la meva taula, mirant-me i gaudint, és odiós… Sí, és ell, és el dolor del record d’aquella tarda, d’aquella maleida tarda. Trotollen les llàgrimes en els meus ulls, no ho entenc. Per què? Per què encara em fa tant mal?

Només va ser un petó, l’últim petó, l’últim petó sota la pluja …

I jo dono voltes al meu tallat amb la cullareta…

Talp


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: