La ciutat

Surt  el vaho del subsòl, per entre els pulmons del clavegueram com algú que no es vol marxar,sense haver pogut arrancar una mica de temps, de moments i silencis. Un cor es tambaleja en una cantonada del carrer, vomitant l’ anima en els tragos de les ultimes hores perdudes de la matinada Inerta i banal, transfigurant els dies que passen en falsa obscuritat de cels boixos i crepuscles en sang. I la penombra, en llum dona grits a cada racó transitat en veus apagades,on la vida respira o se ofega,sobreviu o mor,sense ningú que escolti n’ ajudi el lamentós que sucumbeix,malvivint l’esser.

Acigar


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: