Passejant

Les tardes son llargues, surto de passeig. Rambla Rivera, Bisbe Morgades, avinguda Canadà, carrer Villà… vaig vogint el Golf. Quina primavera! Pruneres florides, cirerers florits, semblen arbres japonesos.

Enmig de tanta bellesa, passa un pidolaire, vestit ala de mosca, esparracat. Sembla l’home del sac, i els nens li tenen por, els grans canvien de vorera, tothom el defuig per l’aspecte repel·lent.

Però el va seguint una gosseta. Una gosseta negra que sempre li fa companyia, que l’estima a canvi de res, i que prescindint del tètric aspecte sap que és bona persona, i el segueix.

Rosseau


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: