La dona sense nom

Ella no tenia nom. Podria haber sigut l’Anna, l’Esmeralda o la Magdalena. Les seves cames, cobertes amb xarxes, eren cants de sirena enmig de l’escull del Raval. Ignoro quan temps vaig ser-hi, un segon, un minut, una hora mirant: la seva estudiada indiferència, els seus pits operats, el seu maquillatge que no acabava d’ocultar ni l’edat, ni l’experiència.
Des d’aquella vella cafeteria, amb el desig de qui ha estat atrapat, imaginant que la meva solitud era semblant a la seva vaig somiar que la coneixia. I vaig encendre un cigar, ella va encendre un altre, i la vaig mirar, escudat darrera d’una cortina de fum. Mentre comptava paraules li vaig dir, en silenci, que jo no era millor que ella, que darrera dels llibres o els somnis, jo també em prostituïa a la meva manera, que aquesta societat sobreviu parasitàriament de tantíssima gent com nosaltres.

Stend

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: