Marshall

Em sento sol quan no estic amb la família, això passa sovint, unes quantes hores al dia, però és clar, s’ha d’entendre que tenen que treballar perquè jo pugui menjar.

Quan arriben surto, m’encanta corre senti l’aire que espetega a la meva cara y trobar-me altres que corren o simplement caminen.

Sóc jove només tinc ganes de jugar, tinc moltes joguines, ells me les tiren i jo les vaig  buscar.

Vigilo que no entri  gent dolenta  a casa i al mínim soroll bordo. No se si els veïns em senten i s’enfaden, crec que no, perquè quan em troben per l’escala em diuen coses maques

Em donen de menjar croquetes, són una mica insípides però sempre arreplego una mica del seu menjar que esta més tou i més gustos.

El que més m’agrada però, és tot l’amor que em donen; molts petons i abraçades.  Jo per  mostrar-los el meu agraïment els hi moc la cua tan ràpid com puc i els segueixo allà on van. Sóc afortunat perquè tinc una família que em cuida, i que jo també puc cuidar.

Marshall


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: