Llum, fred, foscor

Aquella sensació de fred encara no desapareixia, ben al contrari, semblava que anava en augment. Un remolinet de vent i neu ballava intentant travessar la gruixuda capa de l’abric. Al cap d’uns minuts era com si el meu cos hagués agafat aquella temperatura polar. El fred d’hivern se’m clavava a la pell, com milions d’agulletes amb ganes de fer patir. Cada passa que donava era com si me les estiguessin prement cada vegada més endins. Costava respirar aquell aire glaçat que em contreia cada múscul del cos. No podia faltar gaire més per arribar a casa. De reüll vaig distingir la lluïssor dels ulls d’una bèstia, la silueta d’un llop. Era negra nit, però vaig poder sentir el seu gruny, les passes sobre la neu. Després d’un moment de silenci i amb tant sols un segon, va desaparèixer la última gota de llum del meu interior.

Clara Tort Illa


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: