El bosc

El dia era fred i estret, Claudia caminava tot el pressa que li permetia aquell paratge, ple d’arbres i cobert per les fulles, intentava no fer el més lleu soroll, però era inevitable que amb el pas de les seves petjades, el cruixit de les fulles, sonés com un gran murmuri entre els arbres. Inquieta i temorosa mirava cap enrere, sense reparar en el tremolor que tenia a tot el cos, a causa de la por. Estava segura que al final d’aquell paratge ple de fulles, trobaria la llibertat i podria demanar ajuda. Seguia caminant, intentant fer el menor soroll possible, negant-se a si mateixa recordar els dies de captiveri, les seves mans, el seu … no, no, no havia de recordar, això la debilitaria, – va pensar Claudia-de sobte escolto un lleu cruixit i es va aturar en sec, tornant el rostre cap enrere, el bosc semblava en calma. Es tranquil.litzar i es va girar per continuar la seva fugida. Però només va tenir temps de sentir la seva veu … on creus que vas? ..
AREABOREAL
 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: