La recerca d’una pedagogia per al caminant: la gran oblidada

Camins que no prevèiem o no cercàvem; camins pels quals hem dedicat temps d’escollir o de fer-los; camins que encara no hi són… I quantes vegades reculem en conèixe’n el destí i tornem a començar l’aventura de caminar? Aquesta aventura és la mateixa vida, d’avui i en aquesta societat, així que hem de continuar-la. Hi ha qui diu que és quan hom es perd que aprèn. Tanmateix, és en l’instant que ha deixat de perdre’s i ha trobat quelcom, quan pot copsar allò après; altrament, ha de desaprendre constantment el camí i començar-ne un de nou. Cadascú ha de fer sol el seu camí, però sense un bri de llum per albirar el nord, i sense els nutrients que ens capacitin i equipin per fer front als obstacles llençats per altres caminants gens curosos, els camins difícilment poden prendre forma i portar als destins justos que mereixen els seus caminants.

Maricel


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: