L’alegria de ser mare

Per fi ja havia arribat l’hora. El doctor lluïa un somriure encomanadís que encara feia que se m’accelerés més el pols. Una nena, la meva nena! Me la van posar per primer cop entre els braços. Desprenia una agradable escalforeta que feia que aquell fred desaparegués. No plorava, no cridava, només em mirava amb aquells ulls negres, oberts de bat a bat. Gairebé no es movia, només respirava a un ritme bastant tranquil. Semblava que em somrigués, un somriure ple de vida. Jo li vaig tornar, mentre l’abraçava i l’estrenyia encara més fort contra el meu pit.

Clara Tort Illa


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: