Tant lluitar per què?

Amb la cara inexpressiva, mirada perduda, pensativa, asseguda a la seva butaca preferida, l’única que hi havia, davant de la finestra es passava les hores, de tant en tant somreia de tant en tant una llàgrima per la seva galta li queia, quan afloraven els seus pensaments, quan la seva ment recordava el perquè allà hi era. El seu cos es negava a obeir, els seus peus clavats a terra ja no li responien, se li van acabar les passejades , les sortides de les tardes dels divendres. Amb la seva llengua de drap, ni el seu marit l’entenia , el seu fil de veu cada vegada més baix, ningú la sentia, ningú li feia el menor cas, les seves mans tremoloses ja no li servien, ja no podien escriure els seus pensaments fossin bons o dolents, després de tant lluitar seguia sense saber tanta lluita per a què?. Miren, observen, el que el Parkinson pot arribar a fer tant a ella com a ell.

Cotoar


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: