L’amo del temps

Inoblidable va ser el dia en que vaig ser l’amo del temps. A la feina tots els temes pendents estaven al dia, i el meu cap no s’ho podia creure. Vaig portar els bessons a l’escola, els vaig anar a buscar, vàrem berenar i jugar al parc, i un cop banyats i sopats els vaig llegir un conte per dormir. També vaig poder anar a córrer una estona pels camins i corriols de Collserola. I amb la meva dona vaig ser més home que mai! Doble sessió de cinema (amb doble de crispetes) i bon teatre a l’Auditori. Ja no recordava quan temps feia que no assajava amb la colla tocant la gralla. Xerrar del Barça, del Mourinho, del temps, i fastiguejar-se un cop més dels polítics. Un cafè, llegir el diari, escoltar la radio, i acabar la novel·la que feia tants dies que m’esperava. Que lluny quedava allò d’anar amb presses amunt i avall, posant el cotxe al límit, sortint-se de la carretera i fent voltes de campana. Ara ja tenia temps per tot, i temps per res.

Tictac


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: