Malestar

Ara encara sentia els crits més forts i més esfereïdors del que se sentien abans. Tot grinyolava i semblava que s’estigués a punt d’ensorrar. No podria aguantar gaire més aquella tortura. D’aquí poc, aquella odiosa persona que amb només un moviment de mà havia accionat el que em feia patir, deixaria de molestar-me, el dolor s’aturaria i respiraria amb normalitat. No faltava gaire, o això pensava jo, perquè res va parar. Un i un altre cop em venien basques. Se m’estrenyia l’estómac, notava un gust amarg a la boca, em rodava el cap, ja no em notava les cames, els crits de por m’ensordien, em suaven les mans i semblava que m’explotarien les orelles. Definitivament, les atraccions no eren la meva passió.

 Clara Tort illa


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: