I van ser feliços per sempre…

En mirar-se als ulls es van adonar que mai més hi hauria entre ells malentesos. Els plors, les gelosies, la desesperació de l’absència, tot quedava enrera. Sempre s’havien estimat, doncs finalment va reeixir el veritable amor que els unia, i van ser feliços per sempre. Fi de la novel·la i fi del trajecte. El tren s’havia detingut a l’estació de Sarrià. Amb un sospir, la Nuri tancà el llibre, el va ficar a la bossa i en mig d’un munt de gent va sortir del vagó. Darrera van quedar els somnis; l’esperava un dia esgotador a la caixa del súper.

Almodis


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: