La mirada

M’acosto i anoto els seus noms, sense mirar el seu rostre completament calcinat per l’explosió de gas, gairebé sense adonar-me’n, la meva ment s’eleva i pensa … en les seves famílies, en les dates nadalenques, sis morts en total, cap ferit. Llavors m’adono … som com robots, una trucada … uns noms en un paper, uns cossos de retirar, per després enterrar. Un succés més, que en un arxiu acabarà, però em va obligar a pensar … en aquest cel blau intens, en aquests cossos sense vida i en les seves famílies … toco el meu cos, em sento viu, sota la meva cara i ja no miro.
Aureaboreal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: