El plor de les fades

Diuen els que saben, que les fades també ploren, encara que no ho fan com els humans. El plor de les fades no es perd en els mocadors, ni s´evapora en l´aire. Diuen que quan ploren d´alegria, les seves llàgrimes es converteixen en diminutes comptes de colors brillants i que les fades fan amb elles joies: collarets, arracades i penjolls amb què adornar i que sempre les porten posades per recordar el motiu feliç que les va provocar però si el seu plor és de dolor és diferent el seu destí. Diuen que quan els antics esperits del bosc senten a les fades plorar de pena, des del mateix cor de la terra fan brollar un arbre frondós, blau i lluminós com el vidre i cada llàgrima de fada es transforma en una fulla nova presa a les seves branques que creixen i creixen. Hem de tenir prou amb saber que les fades estan aquí, en algun lloc entre el cel i la terra i que si creiem fermament en elles, potser aconseguim verlas.Algún dia..

Esmeralda


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: