Ella és i serà sempre un estil

–Perfum ´d’un somni. Somni de distinció. Distinció de gràcia i bellesaP

París, Dimecres, 13 de gener de 1971. A l’Eglésia de Madeleine se oficiava el funeral en cos present de Coco Chanel..en un fèretre de roure clar i ferramentes de plata. A primera fila les seves nebodes Gabrielle yAntoniette, el fill de Julia, ja gran, i personal de servei. En la resta de seients hi havia les models, les cosidores, sabaters, orfebres, etc. També van fer acte de presència Salvadó Dalí, Ives Saint-Lorent, Marc Bohan, Paco Rabanne i Balenciaga, encara que Pierre Carden va enviar un delegat. Al Cel el meu besavi D. Eugeni Bocciolesi, a vegades font d`inspiració de la Cocó. Hi havia moltes de corones ,totes de flors blanques a excepció de Visconti, (el ;últim supervivent d‘una època desapareguda), el qual va manar fer per a ella un cor de roses vermelles. Els càntics en llatí se sentien des de fora de l‘Església i la homilia que el Pare Chabanis va oferir, va exaltar les qualitats humanitàries, la generositat, el talent i sobre tot el èsperit tenaç i perseverant de la Chanel.. La gent romania encara per estampar la seva signatura en els llibres de condol. Què curiositat vaig pensar en aquell moment? Què havien comunicat les dues nebodes a la premsa? “Mademoiselle serà inhumada enmig de la major intimitat “. Gabrielle CHANEL descansa en un petit cementiri de poble a prop de Lausana, sota una làpida adornada amb lleons daurats. SOLA.

Woman10


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: