Pepin, àlies El llapis

Pepin, àlies el llapis, vivia sota uns cartrós que els dies de pluja havía de canviar perquè es formavan goteres. Pepin no era infeliç sota aquell sostre. Vivia recolzat sobre unes velles mantes, i amb el cap caigut en un rohido coixí, obsevava a la gent de la ciutat. Estimava el seu ofici de rodamón que no volía canviar per res del mon i fins i tot pensava que tota la gent que passava per el seu refugi hauría de passar per aquella experiéncia tan maravellosa, de manera que els seus aspectes transformessin l´expressió de desànim que els donava la ciutat. Pepin allí es despertava cada dia, i cada nit tancava els ulls després de contemplar àvidament el cel,  fent cas omís als assistents socials,que de la seva racó el volien desprendre,sense comprendre que ell no pertanyía a ningu ni a cap lloc. Ell era fill del cel i sota els cartrós d´aquell carrer viuría fins que Aquell l´ hi volgués portar.

Maralbae


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: