La sabateta

Va quedar a l’herba i l’esplendor de l’estiu multiplicà la malesa entre la qual la sabateta era una intrusa. Sota les pluges, el xarol es va fer malbé i els insectes començaren a envair-lo: tisoretes, paneroles, cucs. Van florir les roselles sobre d’ella gronxant-se com llàgrimes vermelles a mans de l’oreig, després es marciren i varen morir cobrint-la amb els seus pètals cargolats. Arribà la tardor, l’hivern i de nou la primavera. En aquell clar del bosc la malesa es multiplicava amagant-ho tot. Mai no es va trobar la sabateta…i tampoc la nena.
 
Almodis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: